A la data de publicació d'aquest article, a Catalunya hi havia 239 municipis en fase d'emergència a causa de la situació de sequera que afecta greument la zona mediterrània. Les previsions climàtiques apunten que l'Espanya del 2050 serà molt més càlida i seca i hi haurà zones de la Península que viuran sota estrès hídric, amb menys aigua disponible i un augment de les demandes.
Riscos corporatius relacionats amb lús de laigua
Les empreses han d'avaluar la seva exposició (i la de la cadena de valor) a escenaris d'escassetat d'aigua, tant de les operacions “core” com dels processos aigües amunt i aigües avall. Les tipologies de riscos que afecten les empreses amb relació al recurs aigua són de diversos tipus:
· Riscos operatius: tenen a veure amb potencials interrupcions de les operacions de la companyia i en la seva cadena de valor, a causa de l'escassetat hídrica
· Riscos regulatoris: tenen a veure amb potencials afectacions negatives per als resultats de l'empresa, a causa de l'aplicació de normes que regulen l'ús de l'aigua.
· Riscos reputacionals: es refereixen a una potencial degradació de la reputació de l'empresa si aquesta no ha estat capaç de gestionar de manera sostenible l'ús de l'aigua.
Mètriques i indicadors de gestió de l'aigua a l'empresa
De la mateixa manera que hi ha un indicador que quantifica les emissions de CO2eq al llarg de la cadena de valor d'una empresa o del cicle de vida d'un producte (l'empremta de carboni), també hi ha indicadors que mesuren els impactes de l'activitat d'una empresa o del cicle de vida d'un producte sobre el recurs aigua (empremta hídrica i empremta de l'aigua).
Tant la petjada de carboni com la petjada hídrica i l'aigua proporcionen una comprensió dels punts crítics de la cadena de valor de l'organització o del cicle de vida d'un producte i permeten dissenyar estratègies d'adaptació que mitiguin els riscos esmentats anteriorment.
Petjada hídrica: mesura la quantitat d'aigua dolça (m3) utilitzada per produir els béns i els serveis d'una empresa. La metodologia de càlcul és la definida per la Water Footprint Network. L'empremta hídrica diferencia tres tipologies d'aigua:
Aigua verda: és l'aigua de precipitacions (pluja i neu) que queda emmagatzemada a la terra, a la zona de les arrels, i s'evapora, transpira o queda incorporada a les plantes.
Aigua blava: representa els recursos hídrics dolços que calen per fabricar un producte o prestar un servei. És el volum d'aigua dolça consumida procedent de les aigües superficials (riu, llacs i embassaments) i subterrànies (aqüífers).
Aigua grisa: mesura la quantitat d'aigua dolça necessària per diluir la contaminació i complir els
estàndards de qualitat.
Petjada de l'aigua: avalua els efectes sobre la disponibilitat de l'aigua, complementant-los amb indicadors d'impacte ambiental com l'acidificació o l'eutrofització. L'empremta de l'aigua segueix un enfocament de cicle de vida i la metodologia de càlcul es basa en l'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV). La norma que estableix com fer un estudi d'empremta de l'aigua és la norma ISO 14046 Gestió ambiental - Petjada d'aigua - Principis, requisits i directrius.
La taula següent mostra les diferències principals entre les dues metodologies d'avaluació.
Ambdues eines tenen com a objectiu ajudar les empreses a comprendre millor la seva empremta ambiental i contribuir a una gestió més eficaç del recurs hídric. La petjada hídrica proporciona informació sobre l'ús de l'aigua i la petjada d'aigua va més enllà avaluant els impactes ambientals. Ambdues metodologies es complementen i es poden integrar en un únic estudi d'empremta ambiental, juntament amb altres indicadors com l'empremta de carboni.
Referències:
Metodologia Petjada Hídrica:
https://www.waterfootprint.org/resources/TheWaterFootprintAssessmentManual_Spanish.pdf
Metodologia Empremta d'Aigua:
https://www.iso.org/obp/ui#iso:std:iso:14046:ed-1:v1:es
CA 
ES 
FR 
EN