La Directiva d'informes de sostenibilitat corporativa (CSRD) actualitza els requisits d'informació no financera establerts a la Directiva sobre informació no financera (Directiva 2014/95/UE, la NFRD). Es tracta d'una actualització de gran abast, que tindrà un gran impacte en la manera com les empreses aborden els temes de sostenibilitat coporativa.
Alguns temes clau
Cobertura: amb la CSRD s'amplia el nombre d'empreses que han d'informar sobre la seva sostenibilitat, passant de 11.000 a més de 50.000 empreses i s'incrementa considerablement la quantitat d'informació que les societats han de reportar.
Normes de presentació de la informació de sostenibilitat (ESRS): s'ha facultat la Comissió Europea perquè adopti normes sobre presentació d'informació sobre sostenibilitat. Aquestes normes es coneixen com a Normes Europees d'Informació de Sostenibilitat (NEIS o ESRS en anglès). El desembre del 2023 la Comissió Europea va adoptar l'acte delegat sobre el primer conjunt de NEIS.
Auditoria dels informes: una altra novetat important de la CSRD és que estableix requisits d'auditoria dels informes de sostenibilitat, amb l'objectiu de garantir la fiabilitat de les dades i evitar el blanqueig ecològic i el doble còmput.
Doble materialitat: les empreses estan obligades a informar tant sobre les repercussions de les seves activitats en les persones i el medi ambient com sobre la manera com els afecten les qüestions de sostenibilitat. És el que es coneix com la perspectiva de la doble materialitat, on els riscos per a l'empresa i l'impacte de l'empresa representen
una perspectiva de significativitat. Les empreses han de considerar cada perspectiva de materialitat en si mateixa i divulgar informació que sigui significativa des d'ambdues perspectives i informació que ho sigui des d'una única perspectiva.
Digitalització: s'exigirà a les empreses que preparin els seus informes de sostenibilitat en format XHTML d'acord amb el Reglament sobre el format electrònic únic europeu (ESEF) i que etiquetin la informació de sostenibilitat notificada, d'acord amb un sistema de categorització digital. L'objectiu de la digitalització és que la informació
sobre sostenibilitat es pugui incorporar fàcilment al punt d'accés únic europeu, tal com preveu el Pla de la Unió dels Mercats de Capitals.
A quines empreses afecta i amb quin calendari?
Transposició nacional:
Els Estats membres posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment al que estableixen els articles 1 a 3 de la Directiva com a molt tard 6 de juliol de 2024.
Calendari d'aplicació:
1 de gener de 2024 (presentació de l'informe el 2025): empreses de més de 500 treballadors ja subjectes a la NFRD.
1 de gener del 2025 (presentació de l'informe el 2026): grans empreses que no estan a l'abast de la NFRD i que compleixen almenys dos dels tres criteris:
+250 empleat
+20 M € de actius totals
+40 M€ de facturació
1 de gener del 2026 (presentació de l'informe el 2027): pimes cotitzades, les entitats de crèdit petites i no complexes i les empreses d'assegurances captives. Presentació de l'informe el 2027.
Com es poden adaptar les pimes no cotitzades?
Si bé no estan obligades a informar, les pimes que no cotitzen a la borsa poden utilitzar voluntàriament les NEIS. Atès que moltes pimes reben cada cop més sol·licituds d'informació sobre sostenibilitat (per exemple, per part dels bancs que presten diners o de les grans empreses a què subministren), recopilar i divulgar informació sobre sostenibilitat podria convertir-se en una pràctica empresarial comuna per a totes les empreses. La utilització de les normes europees facilitaria les pimes, la comunicació de la informació necessària a inversors, prestadors, clients ia la resta de grups d'interès.
Referències:
CA 
ES 
FR 
EN