La indústria de la construcció a Europa travessa una transformació històrica impulsada per la revisió de la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD) del maig de 2024. L'objectiu central és assolir un parc immobiliari de zero emissions cap al 2050, el que exige considerar no només el consum energètic operatiu, sinó les emissions de gasos d'efecte hivernacle del cicle de vida complet de l'edifici.
El Documento Bàsic d'Higiene, Salubritat i Protecció del medi ambient (DB-HS)
A Espanya, aquesta transició s'articula a través del nou Document Tècnic de Sostenibilitat Ambiental (DB-HSA), integrat en el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). Aquest document transcendeix l'enfocament tradicional d'estalvi d'energia per establir paràmetres objectius que redueixin l'impacte ambiental global de les construccions.
El 29 de maig de 2026 és la data límit de transposició de la nova EPBD a Espanya, que impulsa la incorporació del DB-HSA al CTE.
El DB-HSA es divideix en dues seccions fonamentals: la HSA 1, que regula el Potencial d'Escalfament Global (GWP), i la HSA 2, dedicada a la mobilitat sostenible (infraestructures de recàrrega elèctrica i aparcaments per a bicicletes).
La seva funció principal és definir la metodologia nacional per determinar quant contribueix un edifici al canvi climàtic des de la seva construcció fins al final de la seva vida útil.
Obligacions per al 2028 i el 2030
L'obligatorietat de declarar la petjada de carboni s'implementarà de forma gradual a Espanya segons la mida del projecte:
- A partir de l'1 de gener de 2028: Serà obligatori el càlcul i declaració del PCG per a tots els edificis nous i ampliacions amb una superfície útil superior a 1.000 m².
- A partir de l'1 de gener de 2030: Aquesta obligació s'estendrà a resta d'edificis nous i ampliacions, independentment de la seva superfície.
El PCG resultant s'haurà de declarar obligatòriament a través del certificat d'eficiència energètica de l'edifici, tant en la fase de projecte com en la d'obra acabada.
Dades i factors de correcció en el càlcul del PCG
Per assegurar la precisió del càlcul, que a Espanya es realitza sobre un període d'estudi de 50 anys, la normativa estableix un ordre de prelació estricte per a les dades d'emissions. Es prioritza dades específiques del producte, com les declaracions de prestacions sota el Reglament (UE) 2024/3110 o les Declaracions Ambientals de Producte individuals (DAP) elaborades sota la norma UNE-EN 15804.
Un element innovador és l'aplicació de factors de correcció () que penalitzen l'ús de dades menys precises per incentivar la transparència dels fabricants:
- DAP individuals o dades específiques: (sense penalització).
- Base de dades del Ministeri d'Habitatge: .
- Bases de dades de DAPs de tipus III (DAPs sectorials): .
- Altres bases de dades conformes a UNE-EN 15941:
La importància estratègica de les DAPs individuals.
Les Declaracions Ambientals de Producte (DAP) individuals són el pilar del càlcul del PCG. En ser documents verificats que detallen l'impacte ambiental d'un material, permeten al projectista utilitzar el factor de correcció més favorable (1,00).
Això no només fa que el càlcul sigui més competitiu, sinó que genera un “cercle virtuós” on la regulació pressiona els fabricants perquè certifiquin ambientalment els seus productes si volen ser escollits en els projectes d'avantguarda.
CA 
ES 
FR 
EN