El Reial Decret 214/2025 reforça el compromís climàtic a Espanya en exigir a grans empreses i entitats públiques calcular anualment la seva empremta de carboni (abasts 1 i 2) i elaborar plans de reducció amb objectius a cinc anys.
En aquest article oferim una guia amb els passos que cal seguir per elaborar un pla de reducció d'emissions que sigui conforme als requisits del RD 214/2025.
Punts principals del RD amb relació a les empreses
Empreses afectades
Les disposicions del RD 214/2025 són aplicables a les organitzacions subjectes a l'àmbit de la Llei 11/2018, que obliga determinades empreses a reportar informació no financera. Aquest marc amplia ara les seves exigències en relació amb la quantificació i la reducció de gasos d'efecte hivernacle (GEI).
Obligacions principals
Càlcul anual de la petjada de carboni:
Les empreses hauran de calcular, amb periodicitat anual, les seves emissions de abasts 1 i 2. El càlcul del abast 3 es considera voluntari.
Ús de factors d'emissió de l'OECC:
Per a operacions i activitats realitzades en territori espanyol, serà obligatori emprar els factors d'emissió de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC).
Registre d'empremta de carboni a MITERD:
Encara que la inscripció al registre oficial del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) és voluntària, se'n fomenta la utilització com a eina de transparència.
Publicació de resultats:
Les organitzacions hauran publicar anualment la seva empremta de carboni a la seva pàgina web corporativafacilitant així l'accés públic a la informació.
Elaboració d'un pla de descarbonització:
Cada empresa haurà de dissenyar i posar en marxa un pla de descarbonització que compleixi amb els criteris següents:
Cobertura mínima de abasts 1 i 2, coherent amb l'inventari d'empremta calculat.
Horitzó temporal mínim de cinc anys, amb fites i trajectòries de reducció definides.
Inclusió de objectius quantificables i mesurables, que permetin l'avaluació periòdica dels avenços.
Alineació amb els compromisos del Acord de París, orientats a assolir la neutralitat climàtica abans del 2050.
Publicació obligatòria del pla a 2026, prenent com a base les dades d'empremta corresponents a 2025.
L'Acord de París
L'Acord de París, adoptat el 2015 sota la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, estableix el compromís global de limitar l'augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials, esforçant-se per limitar-lo a 1,5 °C.
Per aconseguir-ho, els països han de presentar i actualitzar periòdicament les seves contribucions determinades a nivell nacional (NDC), que inclouen plans de reducció d'emissions i adaptació, amb una ambició creixent a cada cicle quinquennal.
També promou la resiliència climàtica, el finançament per a països en desenvolupament, la cooperació tecnològica i de capacitats, i la transparència en el seguiment i reporti dels avenços, buscant assolir un equilibri entre emissions i absorcions de gasos d'efecte hivernacle a la segona meitat del segle.
Pla de descarbonització:
fixar els objectius de reducció (amb metodologia SBTi)
Com ja hem dit, els plans de reducció han d'estar d'acord amb l'objectiu de l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 2ºC, mentre que es fan esforços perquè l'augment no superi els 1,5ºC.
La metodologia desenvolupada per la Science Based Target Initiative (SBTi), proporciona uns mètodes de càlcul que pot utilitzar qualsevol empresa per fixar uns objectius de reducció alineats amb l'Acord de París.
Vegem a continuació alguns conceptes clau a tenir en compte a l'hora de fixar els objectius de reducció:
Any base.
És l'any en relació amb quin s'establiran els objectius de reducció. La metodologia del SBTi accepta anys base de 2015 en endavant. En cas que s'utilitzi un any base superior al 2020, la metodologia aplica un factor de correcció per augmentar la intensitat de les reduccions.
Any objectiu.
És l'any en què l'empresa ha d'haver aconseguit la reducció d'emissions compromesa. En el cas dobjectius a curt termini, aquest haurà de cobrir un període dentre 5 i 10 anys, en relació amb l'any base. Per a una empresa que desenvolupi el pla de reducció prenent com a any base la petjada del 2025, l'any objectiu mínim serà el 2030.
Abast de les emissions.
A l'objectiu de reducció s'ha d'incloure com a mínim el 95% de les emissions d'abast 1 i 2. Així mateix, si l'empresa inclou l'abast 3 a l'objectiu de reducció, haurà de comptabilitzar com a mínim el 67% de les emissions, en el cas d'objectius a curt termini, i el 90% de l'abast 3, per als objectius a llarg termini.
Escenaris.
Són les trajectòries d'emissions globals o sectorials que descriuen com s'hauria de reduir l'ús d'energia, combustibles i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en el temps per estar dins dels llindars de 1,5 ºC o 2 ºC. Cada escenari mostra una corba de reducció anual d'emissions compatible amb un nivell d'escalfament (1,5 ºC o 2 ºC).
Nivell ambició.
Les empreses tenen opcions d'escollir entre l'escenari de reducció de 1,5ºC o entre l'escenari de reducció de 2ºC molt per sota. El més recomanable és establir una alta ambició, alineada amb l'escenari d'1,5ºC.
Reducció absoluta de les emissions.
L'aplicació de la metodologia de l'SBTI implica que les empreses amb objectius a curt termini (entre 5 i 10 anys), hauran de reduir com a mínim un 4,2% lineal anualment, els seus abasts 1 i 2. Lindicador utilitzat són tones absolutes de CO2eq.
Pla de descarbonització:
desenvolupar el pla de reducció
Un enfocament raonable per definir un pla de descarbonització hauria de tenir en compte els aspectes següents:
Comprensió de la petjada de carboni de l'organització:
-
- Identificació dels hotspots.
- Comprensió dels consums energètics i de les tipologies de fonts denergia (generalment en abastos 1 i 2).
- Comprensió de les contribucions de la cadena de valor, tant aigües amunt com aigües avall (generalment a abast 3).
Aquest exercici permetrà identificar les àrees amb més contribució i fer una primera avaluació dels potencials de reducció en cada activitat.
Definició descenaris de descarbonització:
Aquí es tracta de treballar amb projeccions d'evolució, tant de factors interns a l'empresa, com la previsió de les vendes en els propers anys, com de factors externs, com ara la descarbonització del mix elèctric nacional o l'evolució de determinades tecnologies dins un sector industrial específic.
La idea és tenir en compte els factors econòmics i tecnològics externs que incidiran en el comportament climàtic de l'organització, més enllà de les accions concretes que s'implementen.
Identificació i avaluació d'accions concretes de reducció:
En aquesta fase es exploren diferents opcions tècniques i se n'avalua la potencial de reducció d'emissions. La valoració de les mesures de descarbonització ha d'incloure l'anàlisi econòmica per determinar-ne costos i la ràtio cost/potencial de reducció de cada iniciativa.
En aquesta etapa és clau fixar amb precisió les reduccions potencials de cada mesura concreta i quantificar els costos econòmics i les inversions necessàries relacionades amb cada acció.
CA 
ES 
FR 
EN